de lo bueno, lo mejor. y de lo malo, lo peor, si.12.31.2010
Sigo mostrando una infinita curiosidad por el caer de tus ropas al suelo, por tus maneras nunca iguales de quitarte la camiseta y me sigue provocando una imparable sensación de escape y huída deshecha desabrocharte con mis dedos los botones, o arrancar cremalleras. Se me mete en el vientre y nada ni a nadie lo veo capaz de poder igualar o despedazar esto. Está atado sin cuerdas. Se ha ido y sigue aquí.
12.30.2010
12.27.2010
12.26.2010
12.25.2010
12.22.2010
12.21.2010
En realitat tothom és boques a parir. Revoltat de boca. Crític de boca. Lluiten de boca.
Ningú fa res per canviar res, en realitat ja us agrada aquest funcionament, us importa una merda que us putejin, no teniu sang a les venes, teniu buits de ràbia els ulls malgrat no us falten motius.
Sou la puta indiferència personalitzada.
No vull pertànyer a una generació de hipòcrites malcriats. De gent que no coneix el valor de les coses. Sembla que us ho regalin tot, sembla que res no us hagi costat cap esforç.
Teniu una bena als ulls, teniu les mans lligades, perque us les han cordat a hòsties i no heu oposat resitència.
No entenc què collons teniu al cap, perque no us queixeu, on coi són les vostres veus, merda!.
Som joves o sarna permisiva?
Per culpa de gentussa apàtica i conformista com vosaltres els que generalitzen ens fiquen a tots al mateix sac.
Se'ns estan torejant, i malgrat creieu que per duur txapes i partxes, samarretes amb serigrafies guevaritzades, creure-us que sabent que hi ha gent dolenta al món aquesta mai us arribarà a fer mal, arribarà un dia en que tota aquesta conformitat que ara us protegeix de problemes amb l'autoritat o de esser malvistos per algú altre, us portarà a la més gegant desgràcia de saber que tot és realment una PUTA MERDA gràcies a vosaltres. O més ben dit, per CULPA VOSTRA. Per no haver fet res.
Sabeu...arriba un moment que, encara que no pogueu arribar a imaginar-lo, és massa tard per adonar-se'n i rectificar.
Individualment no arribarem enlloc, pero no es pot col·lectivitzar un grup tant gran de persones tant diferents. No sé del cert si en la unió hi ha la força, no sé segur sí qui s'uneix mai es derrotat.
Pero ho vull saber, vull que fotin el camp, vull que ho arreglem i ho fem funcionar a la nostra manera.
Vull perdre o guanyar, pero no em vull asseure a esperar com s'ho menjen tot. Jo no puc veure-ho, vosaltres si, us estic veient implacablement congelats observant com prohibeixen, encareixen, roben, corrupeixen, assalten, juguen, maten, centralitzen, vanalitzen coses improtants.... i us queixeu xiuxiuejant.
Cremant coses es fa veure el fum.
Mossos, incompetents.Assassins.
Renfe i Adif, los mismos ladrones, distintos collares.
Politics, especuladors i corruptes.
Bancs, cremats.
Privatització, crisi, estress: invents inútils per a la justificació d'una evolució que és en realitat una involució.
Jovent, esteu fotent una migdiada massa llarga.
Ningú fa res per canviar res, en realitat ja us agrada aquest funcionament, us importa una merda que us putejin, no teniu sang a les venes, teniu buits de ràbia els ulls malgrat no us falten motius.
Sou la puta indiferència personalitzada.
No vull pertànyer a una generació de hipòcrites malcriats. De gent que no coneix el valor de les coses. Sembla que us ho regalin tot, sembla que res no us hagi costat cap esforç.
Teniu una bena als ulls, teniu les mans lligades, perque us les han cordat a hòsties i no heu oposat resitència.
No entenc què collons teniu al cap, perque no us queixeu, on coi són les vostres veus, merda!.
Som joves o sarna permisiva?
Per culpa de gentussa apàtica i conformista com vosaltres els que generalitzen ens fiquen a tots al mateix sac.
Se'ns estan torejant, i malgrat creieu que per duur txapes i partxes, samarretes amb serigrafies guevaritzades, creure-us que sabent que hi ha gent dolenta al món aquesta mai us arribarà a fer mal, arribarà un dia en que tota aquesta conformitat que ara us protegeix de problemes amb l'autoritat o de esser malvistos per algú altre, us portarà a la més gegant desgràcia de saber que tot és realment una PUTA MERDA gràcies a vosaltres. O més ben dit, per CULPA VOSTRA. Per no haver fet res.
Sabeu...arriba un moment que, encara que no pogueu arribar a imaginar-lo, és massa tard per adonar-se'n i rectificar.
Individualment no arribarem enlloc, pero no es pot col·lectivitzar un grup tant gran de persones tant diferents. No sé del cert si en la unió hi ha la força, no sé segur sí qui s'uneix mai es derrotat.
Pero ho vull saber, vull que fotin el camp, vull que ho arreglem i ho fem funcionar a la nostra manera.
Vull perdre o guanyar, pero no em vull asseure a esperar com s'ho menjen tot. Jo no puc veure-ho, vosaltres si, us estic veient implacablement congelats observant com prohibeixen, encareixen, roben, corrupeixen, assalten, juguen, maten, centralitzen, vanalitzen coses improtants.... i us queixeu xiuxiuejant.
Cremant coses es fa veure el fum.
Mossos, incompetents.Assassins.
Renfe i Adif, los mismos ladrones, distintos collares.
Politics, especuladors i corruptes.
Bancs, cremats.
Privatització, crisi, estress: invents inútils per a la justificació d'una evolució que és en realitat una involució.
Jovent, esteu fotent una migdiada massa llarga.
12.20.2010
En un equilibri perfecte no hi ha sensació de vèrtig? Sé que es pot comptar l'amor en litres, pero no estic segura de saber-ho fer tota la vida. De comportar-me sempre com una anguila i esquivar. Crec que no és la manera pero no sé quina altre manera hi ha. Necessito parlar i no ho estic fent,tot i que no em fa por,
tard o d'hora explotarà.
Espero no esquitxar, pero de fet ho desitjo.
12.13.2010
12.10.2010
11.27.2010
9.05.2010
9.03.2010
9.02.2010
Actuar impulsivamente te priva siempre del gusto de hacer un ensayo previo para ver qué y cómo para poder hacer que todo concuerde y salga, por lo menos, como tu quieres de verdad.Pero actuar impulsivamente puede ser a veces la mejor via. Hay cosas que si se piensan no se hacen, de esa manera. Y dependiendo de todo el conjunto de cosas que influyen en este proceso puede que actuar impulsivamente te lleve a algo increible, o no.
Todo esto nos lleva al triste echo de que da igual si piensas o no las cosas porque siempre pueden o no salir bien, o mal No pienso negativamente nunca, tampoco positivamente Siempre intento mantenerme en la neutralidad de todos los asuntos.
Dicho todo esto yo impulsiva nata, confieso que hago los esbozos después del dibujo. Y lo digo al final de un texto aburrido, y sin apenas signos de puntuación para que de esta manera pocos lleguen a leerlo nunca hasta el final.
9.01.2010
8.31.2010
8.26.2010
8.25.2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)